FÒRUM D'ESTAT CATALÀ


 
ÍndexÍndex  FAQFAQ  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Llista de MembresLlista de Membres  Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris  Iniciar Sessió  
Comparte | 
 

 La Renaixença a les Illes Balears

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
Joan l'Almogàver
Cap d'Estat Major
Cap d'Estat Major


Nombre de missatges: 4248
Localisation: Prepirineu de Lleida, Catalunya
Registration date: 04/09/2006

MissatgeAssumpte: La Renaixença a les Illes Balears   Dg Abr 29, 2007 11:14 am

La Renaixença a les Illes Balears

Font: http://www.hudaweb.com/movlit//mov.php?mov=13&fase=19

La Renaixença i la recuperació de la llengua


La Renaixença és, en certa manera, una conseqüència del Romanticisme, del qual rep un gran impuls, si bé a finals del XVIII en diversos indrets dels Països Catalans ja s'havien donat símptomes d'aquest desvetllament lingüístic i cultural. En realitat, la Renaixença és un procés lent i progressiu, que es consolida cap a la meitat del XIX i assoleix la plenitud entre 1870 i 1880. L'existència d'una tradició popular i d'un ús col·loquial majoritari del català fa que incideixi sobretot en l'objectiu d'aconseguir per a la llengua catalana els àmbits més elevats de la producció literària. Per això, primerament, els «renaixentistes» es proposen elaborar una poesia culta, de prestigi –en la qual l'ús de la llengua materna es justifica pel caràcter subjectiu de la poesia–, tot i que encara no admetin l'ús del català en la prosa narrativa. Els posicionaments, però, seran diversos: uns, com Tomàs Aguiló i Forteza o Manuela de los Herreros (1845-1911), pretenen escriure la seva poesia en un català dialectal; altres, com Jeroni Rosselló i Ribera (1827-1902), per tal d'emprar un model lingüístic prestigiós, recorren a la imitació de la llengua medieval; i, amb Marian Aguiló i Fuster (1825-1897) al capdavant, hi ha aquells que volen construir un model de llengua modern i vàlid per a tots els dialectes catalans, via que finalment acabarà imposant-se. La Renaixença a poc a poc avançarà en el propòsit de conscienciació de les possibilitats de la llengua catalana, fins al punt que alguns àmbits no són assolits fins al segle XX. De fet, els narradors romàntics, autors de relats ambientats sovint en el nostre passat històric, encara escriuen en castellà i no trobam narrativa en català fins a la irrupció dels costumistes, amb obres com, per exemple, Un estudiant pagès (1877), de Mateu Obrador i Bennàsser (1853-1906), o els Cuentos (1884), de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1823-1906). Un fet semblant ocorre amb el teatre: els romàntics (Quadrado n'és un exemple) escriuen drames en castellà, sense que cap autor assoleixi un nivell qualitatiu força elevat. Només podem recordar l'èxit increïble –àdhuc fora de Mallorca– de La campana de la Almudaina, de Joan Palou i Coll (1828-1906), estrenada en 1859. Tot i això, el teatre culte representat a Palma sol consistir en peces d'autors espanyols o d'estrangers traduïts al castellà.

La Renaixença mallorquina


Els orígens

Molt significativament la primera generació d'escriptors que constituiran la renaixenca mallorquina sorgeix de la primera promoció d'alumnes de l'Institut Balear, en la qual trobam Jeroni Rosselló, Marian Aguiló, Pere d'Alcàntara Penya, Miquel Victorià Amer (1827-1912) i Josep Francesc Vich. Aquesta generació recull el camí obert per La Palma i els seus promotors i, sobretot a partir de la imatge que troba al Principat, inicia pròpiament el moviment de la Renaixença a Mallorca. La influència i l'exemple dels autors catalans sobre els mallorquins és un fet palès: quasi tots cursen estudis universitaris a Barcelona i fins i tot hi treballen durant algun temps. És el cas de Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894), Marian Aguiló, Miquel Victorià Amer o Ramon Picó i Campamar (1848-1916). A més, basta recordar que Joaquim Rubió i Ors va exercir un fort influx sobre Tomàs Aguiló i Jeroni Rosselló i que la relació entre Marià Aguiló i Pau Piferrer va anar molt més enllà del simple mestratge. Barcelona i els seus escriptors esdevingueren el model dels renaixentistes mallorquins, els quals varen promoure la revitalització literària del català amb la idea ben clara que la llengua de Mallorca és una part de la catalana. Aquest sentiment d'unitat els va estimular a la participació ?segurament, desproporcionada? al certamen dels Jocs Florals de Barcelona (restaurats en 1959), que ?mancats d'altres mitjans de difusió? esdevingueren la principal plataforma de llançament dels nostres poetes. De fet, sis escriptors mallorquins (Jeroni Rosselló, Marian Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza, Tomàs Forteza i Ramon Picó i Campamar) varen esser proclamats durant el segle XIX Mestres en gai saber, el màxim honor per a la poesia jocfloralesca. Mallorca, però, no celebrà uns Jocs Florals propis fins a principis del segle XX i només amb motiu de la venguda d'Isabel II (1860) va organitzar un certamen poètic d'un caràcter força provincià. Tot això palesa la manca de lectors i d'infraestructures pròpies, que posen en evidència la precarietat de la Renaixença mallorquina. La vida literària del XIX es limita, a més del teatre i de l'òpera, al cercle limitat de les tertúlies literàries, d'entre les quals tenim notícia de l'autodenominada «la Draconígena república» (formada per Tomàs Aguiló, Montis, Quadrado i altres) i de les sessions que, més tard, tendrien lloc a l'Ateneu (1865-1892) de Palma. De fet, l'obra d'alguns dels nostres poetes romàntics no és recollida en volum fins a principis de segle XX, la qual cosa és un símptoma de la irregularitat editorial i, també, de la manca de públic lector. També n'és un indici la importància que adquireix la publicació del volum antològic Poetes Balears setgle XIX (1873), a cura de Jeroni Rosselló, on, amb l'excusa de reunir els guardonats als Jocs Florals de Barcelona, s'arrepleguen composicions de gairebé tots els poetes mallorquins del moment.

Els mitjans de difusió

La Renaixença mallorquina tarda molt a crear els seus mitjans de difusió. En realitat, fins a la dècada dels setanta no apareixen publicacions que continuïn la tasca iniciada per La Palma, la qual cosa és un símptoma de la precarietat del moviment i de l'absència de públic lector. Les publicacions Revista Balear (1872-74) i Museo Balear (1875-77 i 1884-87) prosegueixen, en certa manera, l'esperit iniciat per la publicació de Quadrado, Montis i Tomàs Aguiló. Són revistes neutres des del punt de vista ideològic, atemporals quant al contingut i molt especialitzades, que fan ús d'un bilingüisme consistent en la utilització del castellà en els textos en prosa i del català en els poètics. Tant Revista Balear com Museo Balear s'adrecen a un públic lletraferit i no pretenen incidir en la massa social. D'aquesta manera, la nostra Renaixença limita l'objectiu d'estendre el recobrament lingüístic i cultural per assolir unes majors cotes de qualitat.

Les figures principals

Tot i aquesta migradesa, entre els autors mallorquins apareixen algunes de les principals figures de la Renaixença catalana, com Marian Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza. Marian Aguiló i Fuster n'és, sens dubte, el principal promotor. Aguiló es converteix en un dels divulgadors més actius de la idea de la unitat de la llengua catalana i de la necessitat de la seva recuperació literària, que difon amb parlaments, estudis i, fins i tot, poemes. El fet d'haver viscut a Catalunya i a València li permet dur a terme una tasca de recollida del cançoner popular (Romancer popular de la terra catalana, 1890) i, també, d'investigació filològica. I en alguns dels seus versos es nota una sensibilitat romàntica poc freqüent en els autors mallorquins. La divulgació del concepte de la unitat lingüística del català també trobarà un altre defensor abrandat en el poeta i sacerdot Josep Tarongí i Cortès (1847-1890). Per altra part, l'aportació poètica de Pons i Gallarza, força representativa del romanticisme conservador, ja introdueix elements classicitzants, el descobriment del paisatge en els seus valors simbòlics i elegíacs i una preocupació per l'equilibri emocional i l'harmonia formal que prefiguren l'estètica característica dels grans poetes de la fi de segle (Miquel Costa i Joan Alcover) i de l'Escola Mallorquina.
Temes i àmbits

De fet, els poetes balears, a diferència dels autèntics romàntics europeus, no arriben a aprofundir en la subjectivitat ni en els conflictes interns del jo, la qual cosa explica que, en el tractament de temes com l'amor o la religió, no vagin més enllà del tòpic. Tampoc els condicionaments socials i morals de la Mallorca de l'època, juntament amb un predomini ideològic del conservadorisme d'aquests escriptors, no els permet anar gaire més enllà dels llocs comuns. La imposició d'unes temàtiques (Fe, Pàtria i Amor) als Jocs Florals tampoc no va afavorir l'originalitat dels poetes. En canvi, els nostres romàntics donen potser els seus millor fruits en el tractament de temes com el paisatge o en la recreació culta de les llegendes populars. És un camí ja encetat per Tomàs Aguiló (Poesies fantàstiques en mallorquí, 1852) i seguit per altres autors, com Ramon Picó i Campamar. El tractament de temes senzills i casolans, molt d'acord amb la simplicitat del nostre romanticisme i quasi en contacte amb la poesia popular, donarà lloc a poetes menors com Margalida Caimari (1839-1921) o Jeroni Forteza i Valentí (1846-1923), entre d'altres.

La Renaixença a les Pitiüses


Les Pitiüses s'incorporen a la Renaixença encara més tard que Mallorca. Fins a la meitat del XIX no es donen les condicions necessàries perquè a Eivissa hi hagi un ambient cultural propici al conreu de les lletres: fins el 1846 no es funda la primera impremta a la vila d'Eivissa, amb la qual cosa neix la premsa periòdica local, i fins el 1865 no comença a funcionar el col·legi de segona ensenyança. Felip Curtoys (1839-1916), Pere Escanellas (1852-1936) i Josep Clapés (1864-?) són alguns dels poetes pitiüsos de la Renaixença

_________________


Qui desiderat pacem, praeparet bellum;
Qui victoriam cupit, milites imbuat diligenter;
Qui secundos optat eventus, dimicet arte, non casu.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.estat-catala.net
axmann33
Cap d'Estat Major
Cap d'Estat Major


Nombre de missatges: 1472
Localisation: Catalunya Central
Registration date: 09/10/2006

MissatgeAssumpte: Re: La Renaixença a les Illes Balears   Dj Maig 10, 2007 1:10 pm

Molt interessant!
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.11setembre1714.org/
 

La Renaixença a les Illes Balears

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1

 Temas similares

-
» Policia Local Balears

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
FÒRUM D'ESTAT CATALÀ :: Història d'Estat Català-