A finals d'octubre, poc abans de les festes de Sant Narcís, es podran veure ja els resultats de les obres de restauració de l'església de de Sant Feliu de Girona.
L'esgésia de Sant Feliu és la més antiga de la ciutat i es on es conserva la tomba de Sant Narcís, patró de Girona, coneguda per la llegenda que la relaciona amb la formidable victòria catalana en temps del rei Pere II "el Gran" en la guerra contra una croada dirigida pel rei de França i ordenada pel papa a consequència de la conquesta catalana de Sicília a finals del segle XIII.
La importància d'aquestes obres de restauració de l'esgesia de Sant Feliu rau en el fet de que en el seu transcurs fóren trobades unes pintures i relleus policromats gòtics que fins ara havien passat desapercebuts ocults sota una capa de ciment de calç i pintura.
Aquestes pintures i relleus gòtic fóren fetes entre el segle XIV i finals del segle XV però havien quedat totalment oblidades des de fa segles pel fet de que foren tapades al segle XVIII.
Els arquitectes que han dirigit el projecte de restauració de l'esglèsia de Sant Feliu (Joan Viader i Jordi Paulí) no han pogut localitzar cap document on s'esmenti l'existència de les pintures, aquest fet ha dut a que fins ara ens haguessin passat desapercebudes totalment i que hagin estat descobertes casualments despres de tants segles.
El que si és conserva és diversa documentació datada l'any 1792 en el que s'aprova que les voltes de l'església siguin cobertes i emblanquinades coincidint amb l'inauguració de la capella de Sant Narcís despres d'unes obres de 10 anys fetes a instancies del bisbe de Girona, el castellà Tomás de Lorenzana Butrón. Els documents demostren l'interès del bisbe per cobrir les pintures ja que s'insisteix diverses vegades en aquest fet. Així doncs en aquestes obres les pintures foren cobertes de ciment de calç i posteriorment emblanquinades sense cap mirament per adaptar-les a l'estil de la nova construcció barroca afegida a l'església gòtica.
La restauració de l'església de Sant Feliu ha costat prop de 3 milions d'euros, en gran part aportats per la Generalitat. La troballa i la restauració artesanal de les pintures gòtiques ha estat la causa de l'encariment del pressupost d'una obra que inicialment només preveia un sanejament i restauració general d'aquesta església.
La restauració de l'església s'ha fet en etapes en les que s'ha anat avançant en la restauració de les pintures i relleus de les claus de volta i la resta del sostre de l'església (a banda de la resta d'actuacions en diferents parts de l'edifici).
Inicialment es van descobrir les pintures més properes a la façana principal de l'església. Aquestes son més modernes ja que la construcció d'aquesta part de l'edifici es va fer a finals del segle XV.
En aquesta zona les pintures tenen colors vius, a les dues primeres voltes ocupen ampliament tant els nervis de la volta com el sostre, i representen sobretot dracs però també sants, caçadors, flors.
A la darrera fase es recuperaren les pintures i relleus policromats de les sis claus de volta pròximes a l’absis i presbiteri de l'església. Aquestes son les més antigues, daten de principis del segle XIV (a partir de 1313) i corresponen més aviat al romànic tardà-gòtic primerenc.
La diferència d'estils és evident ja que en aquesta zona les pintures tenen colors menys vius (bàsicament colors primaris com el vermell de cadmi, ocre, blau de Prússia... que es barrejaven amb resina i oli de llinosa per fer pintura), només ocupen els nervis de la volta prop de la part central i les claus de volta i les representacions son més simples, amb motius geomètrics (puntes, corones, ...) acompanyant els relleus principals de les claus de volta.
A les claus de volta de l'església és on hi ha les decoracions més elaborades i, malgrat estar fins ara cobertes d'una capa gruixuda de calç, en ésser restaurades, han deixat al descobert relleus policromats.
Els sis que foren pintats al segle XIV corresponents al fons de la nau representen: un escut tribarrat de Catalunya (volta 2a), l'escut de Girona (volta 4a), un pantocràtor en magestat (volta 1a), l'imatge de sant Feliu (volta 3a), la verge amb el nen Jesús (volta 5a) i el martiri de sant Feliu (volta 6a). Les claus de volta d'aquesta zona estaven en diferents estats de conservació. Les millor conservades son les dues més properes a l'absis que representen un pantócrator i l'escut de Catalunya. Les pitjor conservades coresponen a la part central d'aquest sector del segle XIV, on les decoracions que representen l'escut de Girona i Sant Feliu es veieren afectades per humitats.
En les obres de restauració també s'ha hagut de substituir la pedra d'un dels nervis d'una volta de l'església que estava malmesa a causa de l'explosió d'una bomba a la Guerra del Francès i la posterior restauració de la època usant elements metàlics. Per a fer la substitució s'ha usat el mateix tipus de pedra original (la "pedra de Girona"). En les obres també s'han hagut de solucionar problemes de filtració d'humitat al sostre de la nau propera al presbiteri que havia deteriorat molt les pintures del segle XIV de dues de les claus de volta, esquerdes, fractures als arcs, acumulacions de sals...
L'escut de Catalunya a una clau de volta del segle XIV:
La restauració dels relleus de les claus de volta, en la que s'ha hagut d'eliminar minuciosament tot el ciment de calç que recobria les pintures:
La nau de l'esglesia coberta de bastides durant les obres de restauració:
Més detalls de les pintures:
La tomba gòtica de Sant Narcís (s. XIV), a l'església de Sant Feliu de Girona:
L'església de Sant Feliu:
Algunes fotografies més en un article de El Periodico:
Més dades sobre la restauració:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/09/17/restauracio-sant-feliu-posa-al-descobert-noves-pintures-del-s-xiv/357677.htmlhttp://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009060200_9_335824__Cultura-restauracio-Sant-Feliu-permetra-recuperar-pintures-gotiqueshttp://www.3cat24.cat/noticia/387818/girones/Comenca-la-darrera-fase-de-restauracio-de-la-nau-de-Sant-Feliu-de-Girona-on-tambe-shan-trobat-pintures-gotiqueshttp://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101700_4_293077__Opinio-SANT-FELIU-SANT-NARCIS-BISBE-LORENZANAhttp://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652102&idseccio_PK=1049Més dades sobre l'església de Sant Feliu:http://www.artmedieval.net/Sant%20Feliu%20de%20Girona.htm_________________

Qui desiderat pacem, praeparet bellum;
Qui victoriam cupit, milites imbuat diligenter;
Qui secundos optat eventus, dimicet arte, non casu.