1714: últim intent

Recerques documentals i arqueològiques posen llum sobre les darreres victòries militars catalanes


Aquest 13 d'agost es compleixen 295 anys de la denominada Batalla de Talamanca. Era el 1714 i va ser l'última victòria militar catalana. En aquest cas, de les forces que combatien contra les tropes hispano-franceses de Felip V, que feia més d'un any que assetjaven Barcelona i dominaven la major part del territori català.

L'episodi és recollit en un treball monogràfic de Francesc Serra i Gustau Erill que, amb el títol La darrera victòria de l'exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714) (Farell Editors), ha estat editat amb el suport de l'Ajuntament de Talamanca. Serra i Erill van iniciar la seva recerca a partir de la carta que Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal i comandant en cap de les forces militars catalanes de fora de Barcelona, va enviar al Consell de Cent de la ciutat per anunciar la victòria. Amb codi xifrat, el comandant català advertia, a més, sobre el propòsit de trencar les línies de setge al voltant de Barcelona per intentar invertir la marxa de la Guerra de Successió, que estava a les acaballes. Antoni Desvalls va provar-ho sense èxit el 21 d'agost i la ciutat va capitular tres setmanes després. El 18 de setembre ho feia Cardona, l'última plaça que va caure en poder de les forces borbòniques.

La descripció de la batalla ha servit de base de diverses prospeccions en les proximitats de Talamanca que han permès trobar restes del combat (bales de plom, sivelles i objectes de metall) que confirmen la crònica del comandant català. "És l'última victòria de l'exèrcit català, però sobretot demostra que la resistència catalana contra els borbons va creure en les seves possibilitats fins a l'últim moment", afirma Francesc Serra, coautor de l'estudi. Segons el seu company, Gustau Erill, la carta del Marquès del Poal "era un codi de base numèrica de dos dígits. Cada número representava una lletra, però per fer-ho més difícil, cada lletra tenia diversos números i cada oficial una mica important tenia el seu codi particular", que el servei d'espionatge del Consell de Cent s'encarregava de desxifrar.

L'alcalde de Talamanca, Josep Tarín, confia que el treball serà un element de "recuperació de la memòria històrica", però també una eina de la ruta històrico-turística del 1714. La culminació seria un monument d'homenatge als herois que van participar en aquesta batalla. En aquest últims anys ha crescut l'interès dels investigadors per aprofundir i aclarir els fets de la guerra que va culminar amb l'anorreament de les institucions catalanes. Un altre investigador, Xavier Rubio Campillo, ha elaborat la seva tesi doctoral sobre els episodis de 1714 a Talamanca.



Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Dijous, 13 d'agost del 2009

Aquets dies estic gegint el llibre "La darrera victoria de l'exèrcit Català"
La batalla de talamanca(1714)
es un llibre força interesant hon s'explican tots el moviments de tropes personatges mès destacats , la batalla.... hos el recomano!

El dimarts 8 de setembre es fa la presentació del llibre a Sabadell. Ja ho concretaré a fi que pugui assistir-hi tothom que li interessi.

Us convidem a la presentació del llibre La darrera victòria de l'exèrcit català, la batalla de Talamanca (1714), de FRANCESC SERRA I SELLARÉS i GUSTAU ERILL I PINYOT

L’acte tindrà lloc el proper dimarts 8 de setembre, a les 8 h del vespre, a la sala d’actes de la Unió Excursionista de Sabadell (Carrer de la Salut, 14-16, 08202 Sabadell).

Hi col·laboren: Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Can Capablanca.

_________________

I reivindica la figura del Marquès del Poal

Un estudi recorda la darrera victòria de l'exèrcit català a la batalla de Talamanca



14.08.2008 ! 16.00h



'Talamanca:
la darrera victòria de l'exèrcit català. 13 d'agost de 1714' és el
títol de l'estudi que recorda la batalla de Talamanca, que va tenir
lloc els dies 13 i 14 d'agost del 1714, i que va ser la darrera que
l'exèrcit català va guanyar a les tropes borbòniques. L'estudi és obra
de Gustau Erill, catedràtic de Llengua Catalana d'Educació Secundària, i Francesc Serra, doctor en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball reivindica la figura del Marquès del Poal, protagonista de l'última victòria de l'exèrcit català que va lluitar 'fins al final' i que no ha estat prou 'reconegut', ha explicat un dels autors de l'estudi.

La batalla de Talamanca va enfrontar els austriacistes, a les ordres del
Marquès del Poal, comandant en cap de l'exèrcit català a l'interior de
Catalunya, amb les tropes borbòniques del Conde de Montemar. L'estudi
demostra que va ser una batalla de dimensions considerables, amb més de
600 baixes entre ferits i morts, d'unes tropes de 5.000 homes.

El treball pretén reivindicar la importància de la figura històrica del
Marquès del Poal, les tropes del qual no van ser vençudes, ja que es
van acollir a la capitulació del castell de Cardona, el 18 de setembre
de 1714, la darrera plaça de la resistència catalana.

L'estudi parteix d'una carta del Marquès del Poal que es va publicar en un
estudi de Jacint Berenguer sobre l'austriacista Francesc Busquets i
Mitjans, ha apuntat Serra. El treball situa l'inici de la batalla a la
riera de Talamanca. Serra explica que el Marquès de Poal i el seu
exèrcit es trobaven al castell de Talamanca i que va ser una batalla de
persecució que va durar un parell de dies. L'autor de l'estudi comenta
que el fet que l'orografia del terreny fos complicada podria haver
jugat a favor dels catalans, que eren més coneixedors del territori.
Serra ha afegit que es tracta d'una de les batalles més importants de
totes les que van tenir lloc a l'interior de Catalunya el 1714.

Francesc Serra ha remarcat que l'estudi vol servir per 'promocionar'
aquesta batalla i destacar la feina de l'exèrcit que, 'va lluitar fins
al final i que pot ser no se li ha reconegut la importància que va
tenir', ha subratllat l'historiador.

La investigació sobre la batalla de Talamanca es completa amb una prospecció arqueològica que es
va fer aquesta primavera a la zona de la lluita. Serra ha explicat que
s'hi van trobar bales, sivelles, ferradures i monedes, entre d'altres
coses. Ara, la intenció dels impulsors de l'estudi es materialitzar-lo
amb l'edició d'un llibre que vol recuperar la història 'perduda', ha
conclòs Serra. Font: directe!cat