Perdre la identitat
Un dels acords dels representants de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa és buscar un nou nom. Crec que és un error.
FRANCESC CABANA

La Caixa de Catalunya té converses per a la fusió amb una caixa de fundació pública -la Caixa de Tarragona- i una de fundació privada -la Caixa de Manresa. Un dels acords al qual han arribat els seus representants és que buscaran un nom nou per a la nova caixa d'estalvis. Crec que és un error greu. A més de perdre caixes, perdrem el nom de Catalunya.

L'actual Caixa de Catalunya es constituí el 1926 com a Caixa Provincial de la Diputació de Barcelona, de la mateixa manera que, uns anys més tard, les de Girona i Tarragona es crearen al voltant de la Diputació de les respectives províncies. El 1931, amb la Segona República i el president Macià a la Generalitat, la Caixa Provincial de la Diputació de Barcelona es transformà en Caixa de la Generalitat de Catalunya, en un intent de crear una entitat financera al servei del govern autònom. No tingueren temps per a realitzar el projecte. Amb el franquisme, la caixa recuperà el seu nom de fundació, fins al 1977, quan en plena transició democràtica, Joan Antoni Samaranch, president de La Caixa i de la Diputació, proposà la denominació de Caixa d'Estalvis de Catalunya "dada la vocación regional de la institución", segons les seves paraules.

Suposo que la proposta de buscar un nom nou per a les caixes que s'apleguen és conseqüència de voler fugir del nom de la caixa més gran, que podria fer pensar en una absorció. És una opinió respectable, però sense contingut real, ja que les tres caixes són catalanes i l'operació que fan serà una absorció, els agradi o no l'expressió, com passa sempre que el peix gran es menja el petit. Tot i la major participació relativa prevista en els òrgans de govern de la Caixa de Manresa i de la de Tarragona, manarà la de Catalunya en ser una caixa més gran que les altres i el domicili serà a Barcelona. És una operació, a més, en la qual s'han imposat les relacions personals en el cas de la de Manresa i les pressions del Banc d'Espanya en el cas de la de Tarragona. I que no m'ho neguin, si us plau. Qualsevol nom que no sigui el de Catalunya resultarà ridícul.

Quan el 1990 la Caixa de Pensions absorbí la Caixa de Barcelona, la primera abandonà el nom de Catalunya i Balears pel de Barcelona i es convertí en l'actual Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. A l'hora de la seva expansió pel territori espanyol s'ha mantingut la catalanitat del nom -La Caixa-, però es canvià el del país pel de la ciutat, que es considerà més acceptable per part de la clientela no catalana. Si la Caixa de Catalunya perd el seu nom, el nom del país haurà desaparegut del mapa financer.

La majoria dels bancs han perdut la seva identitat en el nom. Qui sap que l'HSBC britànic era el Hong-Kong Shanghai Banking Corporation? I algú recorda que el BBVA porta les inicials dels que foren Banco de Bilbao, Banco de Vizcaya i Argentaria -ex Banco Exterior-? El Santander és un dels pocs que ha prescindit de les inicials, tan poc simpàtiques, i ha internacionalitzat la ciutat càntabra.

Les caixes d'estalvi, per naturalesa i per objectiu social, tenen una arrel territorial més accentuada. Una altra cosa és que la legislació hagi permès la seva expansió per tot l'Estat i que realitzin activitats internacionals. L'Estatut d'Autonomia dóna a la Generalitat una competència exclusiva sobre les caixes que tenen el domicili a Catalunya, tot i que de fet és compartida amb el Banc d'Espanya. Però una caixa ha de tenir identitat i origen per la seva naturalesa fundacional, no mercantil. La Caixa de Mataró es convertí en Laietana quan va obrir l'oficina d'Argentona en un excés d'escrúpols. Hi ha un millor nom que el de Catalunya?


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Diumenge, 1 de novembre del 2009

Les fusions de caixes catalanes tindria que ser la creació de una Caixa Catalana, i de buscar un nom propi...

Us proposso que els retireu ja, sent catalana o el que vulgui son uns fills de puta igual que els espanyols i que tots els bancs i caixes del mon. Posse-ho els diners a la banca ètica vulguis que no un es sent millor amb si mateix savent que els teus diners no van destinats per armament, guerres, o explotacio medioambiental. Salut!!!!

Es que a mi com que la paraula Pàtria no em crida gaire. Prefereixo un mont millor. Respecte a aixo, plantejaria una pregunta. Si us donen a elegir entre una Catalunya independent i el mon com ara o una Catalunya com ara i un mon sense fam?

Aquestes són comparacions estèrils perquè no són equiparables, és a dir, mai s'aconseguirà la una a canvi de l'altra.

La resposta es facil, jo no vull estar dins d'Espanya, vull un estat propi. Pero no per voler un Estat propi, crec que Catalunya es el millor, ni que el que diu catala esta per sobre del que diu un espanyol, nomes hi posso sentit comu. Es com lo del fil de Batasuna, seran independentistes i tindran rao en que el pais basc no es espanya, pero no per aixo poden fer el que vulguin, i qui la fa que la pagui. No se si m'explico, despres em dieu espanyol camuflat aixi que no em dec explicar gaire be. jejeje

Exacte cuc totalment d'acord