La Catalunya Nord, incompresa i mig abandonada


Gran part dels catalans de la Catalunya Nord tenen el cor i l’esperança posada íntegrament al sud, encara que els esforços que dedica la Generalitat en aquest petit territori són puntuals i desiguals. Culturalment hi ha institucions que reben més ajuts que d’altres. Fet que s’ha traduït en una distorsió de la realitat d’aquesta zona pels qui no la coneixen. Els qui hi viuen se senten abandonats i perceben que ocupen una regió de tercera. Això no els agrada i comparteixen el desig de què algun dia se’ls consideri una part més del territori català, perquè malgrat les fronteres que hi puguin haver defensen la seva pertinença a Catalunya.

El 7 de novembre del 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus. Un document que va posar fi a la Guerra dels Trenta anys i que va significar la partició del territori català entre l’Estat espanyol i el francès. Demà fa 350 anys d'aquells fets i Perpinyà acollirà una manifestació amb el lema “350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus”.

Però, “tres segles i mig d’història no poden ser aniquilats i esborrats així com així”, opina Pere Manzanares, president de l’Associació Arrels i Responsable de Ràdio Arrels, la única emissora en català de la Catalunya Nord. Malauradament, les conseqüències d’aquell Tractat avui encara es noten i a tots nivells “les fronteres encara existeixen”, reconeix el President del Casal Jaume I, Josep Serra.

Malgrat els obstacles físics i mentals que hi puguin haver a dia d’avui, segons el president de la Federació d’Associació en Defensa de la Cultura Catalana de la Catalunya Nord, Hervé Pi, “a la Catalunya francesa sempre hi ha hagut una consciència més o menys viva de catalanitat” i cada cop es més gran la voluntat per teixir vincles en tots els àmbits i treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya.

Independència, no

Els catalans se senten incòmodes a França. “A la Catalunya Nord li interessa està lligada a la Catalunya sud, sense cap mena de dubte”, admet Serra. I afageix: “Cap al nord no tenim futur sobretot, a nivell econòmic”. “Per a l’estat francès hem esdevingut un cul de sac pel qual senzillament no comptem”, afirma Pi. Però això no significa que la idea d’independitzar-se de França estigui a l’ordre del dia. La “gran majoria es considera francesa” encara que “hi ha un subcontracte netament català”, admet el president de la Federació d’Associació en Defensa de la Cultura Catalana de la Catalunya Nord.

D’altra banda, Manzanares reconeix que es vol mantenir l’especificitat d’una regió on la meitat de la gent que hi viu no ha nascut a la Catalunya Nord i, per tant, aquestes persones no tenen com a prioritat deslligar-se d’un estat que els ha acollit. Però, sí que hi ha “un consens majoritari per aconseguir un dret a decidir o una regió catalana dins de l’Estat francès”.

Alguns d’aquests nouvinguts a banda de parlar francès han mostrat un cert interès per aprendre la cultura i la llengua catalanes. Però, el principal obstacle és la falta d’eines per cobrir les necessitats que hi ha al territori. Des de les institucions que treballen a la zona, es responsabilitza a la Generalitat d’aquest dèficit.

Per exemple, Manzanares diu que “el Govern català hauria de facilitar a les entitats de la Catalunya Nord els mitjans tècnics, econòmics i humans suficients per fomentar la integració”. A més adverteix que “si la gent no se sent prou catalana no és per voluntat sinó perquè no els hi sabem oferir el que desitjarien i això és surrealista”, es queixa.

L’abandó del Nord

A la Catalunya Nord plana la sensació d’un cert abandó. “Els estaments polítics sud catalans no ens tenen prou en consideració”, sosté Manzanares i malgrat que “visquem en un territori molt petit, un país no es pot concebre sense un tros”. En aquest cas, Serra afegeix que els agradaria que “la Catalunya Nord no es prengués com una cosa de tercera zona”.

Malgrat tot però, des del nord es reconeix que la Generalitat els té més en compte que el govern francès però, sempre “estarem insatisfets”, afirma Pi, ja que “voldríem una política global i no ajudes puntuals”. Un exemple fefaent ha estat que amb l’arribada de la TDT i l’apagada analògica “TV3 ha desaparegut”, explica Serra. Però, perquè fets com aquests no es puguin repetir, Serra i Manzanares, reclamen al Govern de Catalunya “més voluntat política” i “el desig de contemplar la situació de la Catalunya Nord amb tota la seva diversitat”.

La Generalitat ajuda a uns i altres no

Les entitats acusen la Generalitat de favoritisme. Segons les associacions que treballen a la zona, la política selectiva que fa la Generalitat a l’hora de donar ajudes a entitats culturals ha contribuït a transmetre una “visió incompleta de la Catalunya Nord”, sosté Serra.

“Només se subvenciona allò que brilla” es queixa. En aquest cas, Manzanares explica que la Bressola, les escoles laiques de la Catalunya Nord, es beneficia del 80% dels ajuts que el govern català dóna a tot aquest territori. Davant d’aquest fet, reivindica que “la realitat és molt més plural”. Però, segons la seva opinió “és més fàcil tractar amb un grup que no encarar-se a una realitat diversificada” i lamenta les conseqüències que té pel territori fer aquest tipus d’estratègies.

Pi lamenta que des del Sud se’ns “espia” com “un fenomen estrany” i la majoria de la gent ignora tota la història de la Catalunya Nord”. Així mateix opina Manzanares qui creu que la realitat es “vesteix dia a dia amb la participació de tots”.

Amargor i un punt d’indignació és el que encara arrosseguen els catalans de la Catalunya Nord quan veuen que la Generalitat no els té prou en compte i quan a la societat, en general, persisteix una mirada distorsionada de la seva realitat. Els ciutadans del nord s’esforcen per demostrar que les seves esperances van més cap avall que cap amunt i desitjarien “ser tractats com una part més del territori català”, afirma Serra, qui reconeix que “la gent s’identifica amb Catalunya” i malgrat que “això no es tradueixi en partits ni en polítiques concretes, “sí que existeix un sentiment”, assegura.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/11/la_catalunya_nord_incompresa_i_mig_abandonada_43908.php

La L hi anava,li vaig dir que pengés fotos

Ja se que la meva opinio en aquest cas segur que porta cua però bé.
Sent realistes, desde fa 350 anys com tots sabem, som dues Catalunyas a dos estats diferents. Ens em de donar suport i tot això, estic d'acord. Però per el que diu aquesta gent del nord, a cada frase que he llegit i veig euros pel mig. Com la de “Només se subvenciona allò que brilla”.

Fa un parell de dies vaig veure un d'Erc, ara no recordo qui era dient que el que volen aconseguir es separar la Catalunya Nord de França i aconseguir l'independencia junts. Quan escolto aquestes coses es que no m'entren al cap, o es que l'unic que volen es omplir-se la boca d'independentisme i el que passa es que no veuen a un pam del seu nas.

Com pabrots vols separar una part de Catalunya, que volguem o no volguem AVUI, pertany al pais veï, si la part més "important" de Catalunya, o sigui nosaltres no ha aconseguit ni fer un referendum per veure si el poble vol la independencia o no. Perque insisteixen en començar la casa per la taulada?

Aconsseguim fer un referendum VINCULANT!!!!! Important, les consultes no serveixen per a res. El dia que conseguim un referendum vinculant, i guanyi el SI, arrel d'aquell dia, podem començar a pensar en el nord.

P.D: No estic en contra de les consultes, que quedi clar, només vull dir que al no ser vinculants, no porten enlloc.

Gràcies companys!!!!!

Al que em refereixo amb lo de les subvencions es a que si em d'alimentar Espanya, i ara a sobre la part de França, que passarà amb els d'aqui? A la fi i haurà diners per a tothom menys pels que viuen al Principat.

I respecte a lo de tirar pel dret, de veritat creus que això succeirà algun dia? No és per ser pessimista, però ho veig gairebé impossible, per no dir impossible del tot.

No, és més. És impossible que passi això. La UE no ho permetria. Si un govern català fés àquest pas endavant, l'UE obligaria a tornar enrrera. No oblidem que seria com un cop d'estat a un territori d'un Estat, i això és il.legal. I volguem o no volguem l'UE es bassa en lleis, no en els drets històrics que poguem tindre. Per això l'únic camí possible és el democràtic, referemdum vaja.

Si, es ilegal. Encara que tu ,jo i deu milions més diguem que no, la Constitució no dona dret a l'autodeterminació d'una comunitat autònoma.No parlo del que ens agradaria o no, parlo del que hi ha. I a la UE que és qui es ficaria pel mig en cas de una separació pel dret, el que li importa és el que diu la Constitució, que és per la normativa que es regeix l'estat. I tindriem les de perdre. I respecte a lo del moment propici estic d'acord en el ambient que es viu a Catalunya, cada cop hi ha més gent animada a separar-se. Però això en el fons és el que menys compta, lo important és: Hi ha cada cop més polítics espanyols dispossats a deixar independitzar Catalunya? Hi cada dia més diputats que donarien el si al congrés per a permetre un referendum a Catalunya? Això és el que veig practicament impossible.

P.D: Tant debó m'equivoqui cuc

Tallaferro lo de Carta de les Nacions Unidesno es així, el que passa es que la gent transgiversa les coses. Exactament diu al seu article 1.2:

- Los Propósitos de las Naciones Unidas son:
2.Fomentar entre las naciones relaciones de amistad basadas en el respeto al principio de la igualdad de derechos y al de la libre determinación de los pueblos, y tomar otras medidas adecuadas para fortalecer la paz universal.

Si només llegim fins aquí tindries raó, però això és fer trampes, perque si anem al seu article 2.7 ens diu:

-Para la realización de los Propósitos consignados en el Artículo 1, la Organización y sus Miembros procederán de acuerdo con los siguientes Principios:

7.Ninguna disposición de esta Carta autorizará a las Naciones Unidas a intervenir en los asuntos que son esencialmente de la jurisdicción interna de los Estados, ni obligará; a los Miembros a someter dichos asuntos a procedimientos de arreglo conforme a la presente Carta; pero este principio no se opone a la aplicación de las medidas coercitivas prescritas en el Capítulo VII.


Per tant el Tractat ens diu que està a favor de l'autodeterminació dels pobles, pero en canvi diu que no s'opossarà a cap reglament intern de l'Estat. Així doncs el que ens trobem es que no té cap efecte i que el que segueix reglant és la Constitució

Bon matís, una petita falta d'informació per la meva part.

Lo fotut és que aquest petit matis ens complica moltíssim la vida

Jeje Drach colega que exagerat. Que no es una guerra. Pero es aixi, és un assumpte molt complicat i si ho veus tan facil, si us plau quedem i impregnam d'aquest optimisme perque jo no el veig enlloc. La llei mana, i no la cambiarem en dos dies per molt que volguem.

A mí sempre m'ha gustat el tema de la Catalunya Nord, especialment des de que vaig anar a Perpinyà fa gairebé tres anys. És una llàstima que la llengua catalana esté agonitzant a la Catalunya Nord, només vaig conèixer un avi que parlava català, ningú jove.