Entrevista a EVA SERRA, historiadora
EL TRACTAT DELS PIRINEUS: FRANÇA I ESPANYA PARTEIXEN CATALUNYA

1- Qui va firmar l'anomenada Pau dels Pirineus i en quin context?
El context és el del final de la guerra anomenada dels Trenta Anys, guerra europea general, i en concret la guerra dinàstica i de poder entre les monarquies absolutes de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica dels Habsburg de Felip IV.
El tractat va ser negociat per Luis de Haro per psrt de Felip IV i Hugues de Lionne per part de Lluís XIV durant força temps i signat a París el 5 de juny de 1659 entre Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino. Ara bé l'aprovació Reial va tenir lloc a l'Illa dels Faisans (Baix Bidasoa) entre Felip IV i Lluís XIV setmanes abans del casament de Lluís XIV amb la filla de Felip IV, Maria Teresa d'Àustria, casament que formava part d'una de les clàusules del tractat. El tractat contempla tant la geografia pirinenca com els territoris del Rin i dels Alps. El cas català queda en mig d'una gran quantitat de problemes diplomàtics que impliquen princeps i pobles. Però els prínceps, com el de Condé, en surten més bén parats que els pobles.


2- Quines van ser a l'època, les conseqüències sobre la població ?
Les institucions catalanes no van ser consultades, i tot i que s'ensumaven un mal final i volgueren estar al dia de les negociacions, en cap cas van ser consultades i van assabentar-se'n quan tot estava dat i beneït. Les protestes no van servir de res. La població va pensar que no era cosa feta perquè al cap de set anys la guerra va tornar i mantingué l'esperança de la reunificació fins a la Pau de Nimega de 1678. Això s'explica perquè Lluís XIV més d'un cop va oferir bescanviar les terres nordcatalanes (és a dir les vegueries del Rosselló, Conflent i de part de la Cerdanya això que sovint se'n diuen els Comtats) pels Països Baixos espanyols o pel Francomtat, però la monarquia espanyola no ho va acceptar. Aquesta possibilitat de bescanvi va donar ales a la resistència tant l'antifiscal dels Angelets com sobretot les conspiracions de 1674, a causa de les quals i després de Nimega s'inicien les obres de la fortalesa de Montlluís (1679-1681) que és la garantia de control de la població per mantenir la divisió. Tot i així aquesta fou molt dificil per raons economiques, patrimonials i familiars. Sense parlar de les eclesiàstiques, per exemple la Cerdanya formà part del bisbat d'Urgell fins el 1791
3- S'hauria pogut evitar aquesta partició?
Bé, ja he dit que fins a la Pau de Nimega de 1678 hi hauria hagut possibilitats diplomàtiques per a la reunificació. Pel que fa a la resistència, tot i ser molt dura, (pensem en els miquelets i en concret amb el resistèncista Josep de la Trinxeria), per ella mateixa no era possible forçar la reunificació; calia la força militar o la voluntat diplomàtica que els catalans no posseíem..

4- En quina mesura el Tractat dels Pirineus va canviar la història?
Va canviar totalment la història de Catalunya Nord, que segurament de país manufacturer va passar a ser exclusivament agrari. Perpinyà va passar de ser la segona ciutat de Catalunya a ser una vila d'un racó de món. La religió es va convertir en el signe d'identitat més enllà de la religió pròpiament dita, mentre altres característiques importants catalanes com molts drets polítics van desaparèixer. Un espai tant petit no podia funcionar sense nous lligams econòmico-culturals que van tendir a desplaçar-se cap al Nord. No és gens estrany que el pintor Rigau esdevingués Rigaud nord enllà. Les classes benestants van tendir a afrancesar-se amb una certa rapidesa, una o dues generacions. El poble pla es mantingué molt temps català en termes complets i lingüístics

5- Avui en dia, podem parlar encara de conseqüències del Tractat?
I tant. Només cal veure que, mentre es pot viatjar per l' Europa comunitària sense que la policia et digui res, és encara corrent i normal, vagis en Talgo, en autocar o en cotxe particular, que la policia et demani la identificació. És més, Espanya va construir un ampla de via de trens diferent del d'Europa, la qual cosa suposava i suposa un reforçament d'aquesta frontera que divideix un mateix poble. Caldria pensar a fons sobre l'origen diferent de l'ample de via espanyol. D'altra banda, no hi ha cap servei públic que faciliti un trasllat quotidià ràpid i eficient per fer el trajecte Barcelona-Perpinyà o Girona-Perpinyà. Fer aquest trajecte a vegades esdevé tota una aventura.






Informa: 350ANYS.CAT