Compatriotes del sud m'han demanat signar aquesta llei de llengües, que afavorirà el català de la Franja de Ponent. Jo acabe de signar.

Més de dues mil signatures a favor de l'oficialitat del català a l'Aragó
dimarts, 03 març 2009
A la campanya s'han adherit entitats com el Centre d'Estudis Ribagorçans i l'Associació Cultural del Matarranya
Un grup de particulars aragonesos, englobats en la iniciativa Ley de lenguas, sí ha obert una recollida de signatures per Internet per "urgir a les autoritats aragoneses" a donar compliment al mandat estatutari que les obliga a promulgar una llei de llengües d'Aragó en les que s'ha de definir l'estatus legal del català i l'aragonès. Els signants, que ja superen els dos milers i als quals s'han adherit entitats com el Centre d'Estudis Ribagorçans i l'Associació Cultural del Matarranya.



La campanya demana doncs que les autoritats aragoneses legalitzin l'aragonès i el català mitjançant una llei que "per sobre de qualsevol ideologia, pacte, unitat o signe polític" desenvolupi una llei que protegeixi els drets lingüístics dels més de 70.000 aragonesos que no tenen el castellà com a llengua pròpia.

L'escrit que acompanya la recollida de signatures especifica que hi ha diversos textos legals que avalen la necessitat de protegir el "patrimoni lingüístic aragonès" entès aquest com una realitat trilingüe en la que a més del castellà s'hi parlen dues llengües més, el català i l'aragonès. En aquest sentit, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès defensen la necessitat de "dotar d'un marc jurídic apropiat" per a aquestes llengües.


http://www.leydelenguas.com/

Endavant amb la campanya!!

Un article sobre la situació del català a la Franja en el que s'hi denuncia que la situació segueix com en ple franquisme:

La Franja de Ponent: crònica d’un genocidi lingüístic i cultural

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/58135/catalanoparlants/darago/esperen/la/llei/llengues.html


Els altres bilingüismes (IV)
Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
El català de la Franja, pendent d'una oficialització que no acaba d'arribar, viu sotmès a la pressió política de grups favorables al secessionisme lingüístic

* 6 opinions
* 3' 33"
* 1 vot
* imprimir
* enviar
* corregir
* laTafanera
* Meneame
* Del.icio.us

Jordi Palmer
Fraga
Ult. Act. 13.04.2009 - 09:37 hs

El català parlat a la Franja de Ponent, és a dir, a la franja oriental d'Aragó fronterera amb Catalunya, viu un temps d'incertesa comparable al que viuen els aragonesos que, a les valls d'Osca, encara mantenen viu l'aragonès. Uns i altres esperen que les Corts d'Aragó aprovin una Llei de Llengües que ha estat anunciada tantes vegades com ajornada i que, en cas que s'acabi per aprovar, caldrà veure el grau de reconeixement que atorgarà al català, ja que aquest pot anar des d'una simple protecció, similar a la que sobre el paper existeix actualment, a la plena cooficialitat en aquelles zones on es parla, extrem defensat per la majoria d'associacions de defensa de la llengua catalana al territori.

"Al final, són els de Saragossa els que decideixen el que hem de parlar aquí", lamenta l'alcalde de Pena-roja

El cas del català a la Franja es diferencia d'altres llengües no oficials per la politització que se n'ha fet. Així, el principal escull per a l'elaboració de la tan esperada llei és la negativa frontal del Partido Aragonesista (PAR) a reconèixer el nom de català. Aquesta postura, defensada pel soci minoritari del govern aragonès, és considerada com totalment acientífica pel món acadèmic però tot i així ha aconseguit un cert suport per part de diverses associacions favorables al secessionisme lingüístic que, englobades sota la plataforma No hablamos catalán, pressionen el govern del catalanoparlant Marcelino Iglesias per evitar que s'aprovi una llei que inclogui la denominació de català i la seva cooficialitat juntament amb el castellà. "Són radicals que no atenen a raonaments científics", assegura Francho Nagore, filòleg i normativitzador de l'aragonès i defensor de la cooficialitat, que resumeix la negativa a acceptar la denominació de català com a "ignorància", ja que "és una ximpleria considerar que no poden parlar català pel simple fet que no són catalans".

"A mi ningú m'ha de discutir si sóc aragonès o no"
De fet, l'aragonesitat de la Franja està fora de dubte per a molts catalanoparlants de la zona, que no veuen cap contradicció entre parlar català i sentir-se aragonès. Francesc Esteve és l'alcalde de Pena-roja (Matarranya) i milita al PAR tot i no combregar amb la seva política en matèria lingüística: "A mi ningú m'ha de discutir si sóc aragonès o no", s'exclama l'alcalde, al temps que afirma que "defensar el català no és anar contra ningú" i denuncia que aquesta llengua "sembla que estigui prohibida com si encara fóssim als anys 60", al temps que cita una recent polèmica amb l'institut de Vall-de-roures, on no es poden fer classes de català.

El Matarranya és actualment la comarca aragonesa on el català gaudeix de millor salut, i així ho constata Natxo Sorolla, membre d'Iniciativa Cultural de la Franja, que considera que als pobles "es conviu en entorns catalanoparlants però de cop a l'escola hi ha immersió en castellà, excepte algunes excepcions". A més, destaca que el bilingüisme es viu de manera diferent segons la zona: "A la comarca del Baix Cinca, la gent va molt a Lleida i, per exemple, si està malalta pot parlar en català a l'hospital, en canvi al Matarranya, anem a Alcanyís i és just a la inversa i encara pots tenir problemes per parlar en català".

Davant aquestes vivències diferents, la promulgació d'una Llei de Llengües continua sent l'assignatura pendent. Francesc Esteve defensa que "almenys", es plantegi "el tema a les Corts". Defensor de la cooficialitat, per a aquest alcalde del PAR és bàsic que "tots els ciutadans d'Espanya tinguin dret a dirigir-se a les seves autoritats en la seva llengua". Natxo Sorolla, per la seva banda, considera que un dels obstacles és "la importància mediàtica de grups anticatalanistes que insisteixen a conflictivitzar la qüestió lingüística" i es mostra partidari d'unificar esforços a favor de la cooficialitat: "Ens falta un impuls, hem de passat de treballar a nivell comarcal a fer-ho a nivell conjunt, també amb els que defensen l'aragonès".

I mentre la llei continua sense arribar, queden exemples com el de Pena-roja, on l'alcalde es congratula que a poc a poc "s'ha assimilat que el català és la nostra llengua", al temps que lamenta que "al final, són els de Saragossa els que decideixen el que hem de parlar aquí".

Dijous: Els altres bilingüismes
Divendres: L'asturià dóna la cara
Dissabte: El lleonès lluita per la seva supervivència
Diumenge: L'aragonès, promeses ajornades
Dilluns: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
Dimarts: L'aranès, de la teoria a la pràctica
Les Claus

La Llei del Patrimoni Cultural Aragonès accepta la denominació de català i n'avala la cooficialitat

La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, aprovada per unanimitat de tots els grups de les Corts d'Aragó en temps del govern de la coalició PP-PAR explicita en el seu article 4 que "l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, que en el seu àmbit comprenen les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.".

La mateixa llei, en la seva disposició final segona afirma que "Una llei de llengües d'Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, així com l'efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant pel que fa a l'ensenyament de i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l'ús d'aquestes dues llengües en els seus respectius territoris".